Siguenos en Blogger

martes, 27 de mayo de 2014

TREBALL UF 2. TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ.TECNOLOGIES I COMUNICACIONS DIGITALS

1. SISTEMA INFORMATIC 

El sistema informàtic és el conjunt d'elements necessaris per realitzar el tractament automàtic de la informació.
per poder processar informació automàticament, cal disposar , principalment de dos recursos: els ordinadors (hardware o maquinari) i els programes (software o programari).

·Elements

-interns: A l'interior d'un gabinet d'ordinador, veuràs cables i conectors d'un costat a un altre, una cosa que cal recordar és que cada ordinador és diferent per que fa a l'interior es refereix.

Exemple: 

-TARGETA MARE: és el component principal d'un Pc, és que integra tots elscomoponents interactuen i es comuniquen per realitzar processos.
-MICROPROCESADOR:és un circuit integrat que conté tots els elements necessaris per conformar una unitat "Unitat central de processament",també conegut com CPU.

-MEMORIA RAM: és el dispositiu on emmagatzemen temporalment totes les dades com els programes de la CPU esta processant o processaria en un determinat moment.

-DISC DUR: és un dispositiu de emmagatzematge de dades no volatil que utilitza un sistema de grabació magnetica per emmagatzemar dades digitals. La seva capacitat de emmagatzematge es mesura en giga-bytes (gb)

-Externs: A l'interior d'un gabinet d'ordinadors,veurem la pantalla, teclat,una cosa que cal recordar que cada ordinador és igual pel que fa al exterior es refereix.

Exemple:

-LA UNITAT CENTRAL DE PROCESOS; és el cervell del ordinador on es produeixen la majoria de calculs. Es el element més important de un sistema informatic.

-MONITOR: és un dispositiu de sortida que mitjançant una interficie ,mostra els resultats del processament d'un ordinador.

-TECLAT: és un dispositiu que consisteix en un sistema de tecles, com les de una màquina d'escriure, que permet introduir dades a un ordinador o dispositiu digital.

-RATOLÍ: és un dispositiu senyalitzador o d'entrada, rep aquesta denominació per la seva aparença. per poder indicar la trajectoria que va recorrer, a mesura que es desplaça.

2.XARXA INFORMÀTICA

És un equip interconectat de computadors. La finalitat principal per a la creació de xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmenta la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.

3.PROTOCOL TCP/IP

TCP/IP són sigles del protocol de control de transmissió/protocol d'internet, un sistema de protocol que fan possibles serveis, correu electronic, i altres entre ordinadors que no pertanyen a la mateixa xarxa.

TCP: permet a dos anfitrions establir una conexió i intercanviar dades, garanteix que  les dades no es perdin durant la transmisió i també garanteix que els paquets siguin lliurts en el mateix ordre en el qual van ser enviats.

IP:Utilitza adreçes que són series de quatre nombres ocetetos (bytes) amb un format de part decimal, per exemple : 69.5.163.59.

4.TIPUS DE XARXES

-xarxes cablejades: es una conexió fisica per cables del dispusitiu d'usuari al cablejat estructurat de la xarxa.

-xarxes sense fil: són aquelles que es comuniquen per un medi de transmisió no guiat, mitjançant ones electromagnetiques. La transmissió es realitza a través d'antenes.

5.ENCAMINADOR O ROUTER

És un dispositiu que proporciona conectivitat, la seva funció principal consisteix a enviar o encaminar paquets de dades d'una xarxa a una altra.

6.ADRECES IP

És un nombre que identifica inequivocament un dispositiu lògic conectat a la xarxa. Dins d'una mateixa xarxa, cada adreça IP que utilitza ha de ser única. Hi ha tres classes de xarxes:

· xarxa A:  La AINA reserva aquestes adreces per als governs de tot el món.

Exemple: Els noms seran expresats en decimals: 1.xxx.xxx.xxx fins a 127.xxx.xxx.xxx ón la primera serà 1.0.0.0 i l'ultima 127.255.255.255.

·xarxa B: La AINA reserva aquestes adreces per latres mitjanes empreses.

Exemple: 128.xxx.xxx.xxx fins a 191.xxx.xxx.xxx primera serà 128.0.0.0 i l' ultima 191.255.255.255.

·xarxa C: La Aina asigna aquestes adreces a la resta de sol·licitants( usuaris particulars).

Exemple: 192.xxx.xxx.xxx fins a 223.xxx.xxx.xxx la primera serà 192.0.0.0 i l'ultima 223.255.255.255

7.TIPUS DE XARXES

-Xarxes d'area local (LAN): és un tipus de xarxa informatica caracteritzada pel seu caracter "local" o de certa distancia, com ara una casa, una oficina, un hotel, la seva extenció esta limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 kilometres usant repetidors.

-Xarxes d'area metropolitana(MAN): realiotza la interconexió de xarxes del tipus LAN i d'equips informatics d'usuaris dins d'una mateixa població o de ciutat. La conexió dels quips se sol fer mitjançant les empreses de comunicacions que proporcionen aquets serveis localment, les quals habitualment treballen en l'ambit nacionbal.

-Xarxes d'area estesa(WAN): fa possible la conexió d'equips informatics nacionalment i internacionalment. Internet es un exemple d'aquets tipus de xarxes i , en concret, està formada per la conexió d'usuaris de LAN i MAN.

Els enllaços de comunicació s'estableixen per mitjà de les empreses de comunicacions que ofereixen aquest servei, les quals habitualment són les companyies de comunicacions locals i estatals de telefonia.

8.ORDINADORS CLIENTS I ORDINADORS SERVIDORS.

-Ordinadors servidors: és una aplicació informatica o programa que realitza algunes tasques en benefici d'altres aplicacions anomenades clients. Alguns serveis habituals són els usuaris d'arxius, que permeten als usuaris emmagatzemar i accedir als arxius d'un ordinador i els serveis d'aplicacions, que realitzen tasques en benefici directe de l'usuari final. Aquest és el significat original del terme. És possible que un ordinador compleixi simultaniament les funcions de client i de servidor.

-ordinador client: és una aplicació informàtica o un ordinador que consumeix un servei remot en un altre ordinador, conegut con a servidor, normalment a travès d'una xarxa de telecomunicacions. El tema es va usar inicialment per als nomenats terminals ximples, dispositius que no eren capaços d'executar programes per si mateixos, però podien connectar i interactuar amb computadors remots per mitjà d'una xarxa i deixar que aquest realitzés totes les operacions requerides, mostrant desprès els resultats al usuari.

9.PROGRAMARI LLIURE I PROGRAMARI PRIVATIU

-programarilliure: és  el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuit bé en una visió modificada o sense modificar sense restricció, o bé  amb unes restriccions minimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquet dret. Com el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuitament a internet.

Exemple: Linux

-Programa privatiu: limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació de fer-li modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels seus autors.

Exemple: Microsoft

10.SISTEMES OPERATIUS LLIURES

És un tipus  particular  de programari que li permet a l'usuari l'exercici de quatre llibertats bàsiques:

1.Executar amb qualsevol propòsit.
2.Estudiar com a funcions i adoptar-lo a les seves necessitats.
3.Distribuir còpies.
4.Millorar, i alliberar aquestes millores al públic.

Amb la unica restricció que qualsevol que distribueixi els programes, amb o sense  canvis, ha de donar les mateixes llibertats que abans, i amb el requisit de permetre l'.

Exemple: Linux

11.REGLES BÀSIQUES DE SEGURETAT INFORMÀTICA

1.Antivirus: un antivirus és un programa informatic especificament dissenyat per detectar i eliminar virus. Installeu un en el ordinador perquè revisi tot el PC de forma periòdica.

2.Tallafocs: un tallafocs o "firewall" és un programari destinat a garantir la seguretat en les seves comunicacions via internet en bloquejar les entrades sense autorització al seu ordinador i restringir la sortida d'informació.

3.Actualitza frequentment les teves aplicacions amb els "pegats de seguretat"les vulnerabilitats que es detecten en els programes informatics més utilitzats.

4.Programa legal: assegureu-vos que tot el programari instal·lat al seu ordinador prové d'una font coneguda i segura.

5.Precaució amb el correu electronic: analitza, abans d'obrir, tots els correus electrònics rebuts i sospiti dels missatges no esperats, fins i tot si provenen d'algun conegut.

6.Prudència amb els arxius: no descarreguis d'internet ni adjunts de correus electrònics, nni distribueixis o obriis fitxes executables, documents,etc.. nno sol·licitats.

7Administrador i usuari estandar: normqalment els sistemes operatius diferencien entre usuaris administradors i usuaris estàndar amb permisos limitats.

8.Contrasenyes segures: utilitzeu contrasenyes diferents per a cada accés important. Podeu utilitzar una mateixa contrasenya per als accessos menyes critics.

9.Copuia de seguretat: faci de forma periodica copies de seguretat de la seva informació més valuosa.

10.Ajuda els altres: no distribueixis indiscriminadament bromes derivades.

12.PAQUET OFIMÀTIC

És un paquet integrat per programes informatics dissenyats pel treball d'oficina. Es poden distribuir en un conjunt que forma la suite informàtica o individualment.

13.TIPUS D'APLICACIONS OFIMÀTIQUES.

Hi ha gran varietat de recursos i aplicacions, perque la nostra vida diària sigui més facil, com la comptabilitat bde casa, les cartes als nostres amics. Tenim moltes possiblitats i infinitat de programes.

Exemple:microsoft office, open office.

14.LLICÈNCIES DE PROGRAMARI.

És un contracte entre els llicenciats (autor, distribuidor) i el llicenciatari del programa informàtic (usuari consumidor/usuari professional), per utilitzar le programari complint una sèrie de termes i condicions establertes dins de les seves clàusules.

Exemple:apache software license v.1.1 - PHP licence v.3.0

15.PLUG-IN

És una aplicació informàtica per interaccionar amb una altra aplicació per aportar-li una funció o utilitat addicional, generalment molt especifica, con per exemple servir com a controlador en una aplicació, per a fer així funcionar un dispositiu en un altre programa.
Exemple: Yahoo, la barra de búsqueda de Google

16.TIPUS DE PROGRAMARI MALINTENCIONAT

-Spyware: es un software que recopila informació sobre una persona o una organització sense que aquesta ho sàpiga.

Exemple:internet optimizer.

-Adware:representa qualsevol programari que mostra o descarrega publicitat després d'instal·lar o mentre s'executa un programa.

Exemple: Pdf, barra Yahoo

-Cavall de troia: és un programa nociu amb aparença de programari legitim que permet l'accés a usuaris externs, a través d'una xarxa d'area local o d'internet, amb la finalitat de recaptar informacióo controlar remotament a la màquina amfitriona.

Exemple: Autorooter, zasi, webber.

-Cuc; són programes molt similars als virus , ja que també s'autorepliquen i tenen efectes nocius per als ordinadors, però aquest no necessita interactuar altres fitxers per reproduir-se.

Exemple: explore zip.

17.INDICIS D'ANOMALIES A L' ORDINADOR

-Els programes trigen més en iniciar-se
-Reducció de l' espai disponible.
-Aparició de programes residents en memòria desconeguts.
-Aparició d'anomalies en el video.
-Aparició d'anomalies en el teclat.
-Aparició de missatges d'error no comuns.

18.PROGRAMES DE SEGURETAT

-Antivirus: es un programa informàtic utilitzat perr prevenir, detectar i eliminar virus informàtics.

Exemples: Avast, Panda antivirus

-Antiespies: son aplicacións independents, com eines integrades dins d'altres aplicacions, generalment paquets de seguretat complets.

Exemple:Bull guard

-Tallafocs: es un element o maquinari utilitzat en una xarxa d'equips informatics per controlar les comunicacions.

Exemple: Norton Antivirus.

martes, 13 de mayo de 2014

CONCLUSIÓ

Aquest treball me ha semblat molt entretingut perque era tot per ordinador, si em dirian una nota per el meu treball  del 1 al 10 em posaria un 8.

miércoles, 23 de abril de 2014

EL MODEL 303

Concepte:

Es tracta d'un únic model d'autoliquidació de l'IVA 

L'IVA o Impost sobre el Valor Afegit és un tipus d'impost que bàsicament recau sobre el consum i "grava els lliuraments de béns i prestacions de serveis efectuades per empresaris i professionals, les adquisicions intracomunitàries i les importacions de béns" 

Substitueix completament als antics models 300, 320 (IVA grans empreses), 330 (IVA d'Exportadors) i 332 (IVA Exportadors Grans empreses), que ja no podran aplicar-se. 

El model 303 té un model anual informatiu d'autoliquidació de l'IVA que és el Model Resum anual (model 390).

Quina funció té:

el model 303, que serà utilitzat per totes les societats mercantils i pels autònoms que cotitzin en el règim general.

IMAGEN MODELO 303

DIFERÈNCIES ENTRE OPERACIONS NO SUBJECTES I EXEMPTES D'IVA

Les operacions no subjectes a l’IVA són aquelles que queden excloses de l’aplicació de l’impost. 
Les operacions exemptes d’IVA són aquelles que, tot i estar subjectes a l’aplicació de l’impost, no se’ls aplica. No s’ha de confondre amb la no subjecció. 
En la pràctica significa que hi ha empresaris i professionals que no poden carregar l’IVA en els seves factures, però si que el suporten en les seves compres. 

martes, 22 de abril de 2014

OPERACIONS NO SUBJECTES A IVA

Concepte:

Les operacions no subjectes a l’IVA són aquelles que queden excloses de l’aplicació de l’impost.

Exemple:

a) Transmició d'empreses.
b) Entrega de mostres gratuites.
c) Demostracions gratuites per promoure activitats empresarials o profesionals.
d) Serveis per estats per asalariats i empleats a l'empresa per la qual treballem.

OPERACIONS EXEMPTES D'IVA

Concepte:

Les exempcions son una exepció dins de l'aplicació de l'IVA, ja que tot i que constitueixen fets imposables la llei les exclou de l'obligació de tributar.
Les operacions exemptes impliquen que l'IVA no es repercuteix en el destinatari de l'entrega del bé o prestació del servei.
Exemple:

Existeixen dos tipus d'exempcions:
a) Exempcions planes: L'empresari o profesional que realitza l'entrega o prestació de serveis pot deduir l'IVA soportat amb les adquisicions que ha realitzat pero no pot repercutir l'IVA.
S'aplica a les exportacions i entregues intracomunitaries.
b) Exempcions limitades: No es repercuteix l'impost en les entregues de bens i prestacions de serveis, no es pot deduir l'IVA soportat. (Es pitjor).
S'aplica a:
- Assistencia sanitaria.
- L'ensenyament.
- Serveis esportius i culturals.
- Assegurançes.
- Loteries, apostes i jocs d'atçar.
- Segones i posteriors entregues d'edificis.
- Arrendaments de terreny i edificis per vivenda i garatge.
- Operacions financeres.

TIPUS D'IVA

TIPUS I EXEMPLES

TIPUS REDUÏT (10%) 


  • Transport de viatgers. 
  • Utilització d'autopistes. 
  •  Hotels. 
  •  Restaurants. 
  •  Entrades biblioteques, archius, centres de documentació, museus, galeries d’art, pinacoteques. 
  • Espectacles esportius de caràcter aficionat. 
  •  Exposicions i fires de caràcter comercial. 
  •  Especialitats farmacèutiques per a ús en animals. 
  •  Altres productes, material i equip sanitari. 
  •  Llavors, bulbos i esqueixos. 
  •  Aliments, excepte els bàsics, i aigua. 
  •  Serveis de recollida i tractament de deixalles i residus, desratizació i tractament d'aigües residuals.


TIPUS SUPERREDUÏT (4%)

  • Llibres, diaris i revistes que no continguen única o fonamentalment publicitat (les publicacions electròniques tributaran al 21%, encara que el seu contingut siga el mateix que el llibre o revista en paper). 
  • Partitures, mapes, quaderns de dibuix i altres objectes que únicament puguen utilitzarse com material escolar, excepte els aparells electrònics.
  • Medicament per a utilització en humans
  • Productes alimentosos bàsics (pa comú, llet, formatge, ous, fruites, verdures, hortalisses, cereals i tubercles)
TIPUS NORMAL (21%): La resta de béns i serveis no exempts de l'impost.


DOCUMENTS ADMINISTRATIUS V

L'OFICI


Concepte: 

És una comunicació escrita emesa per l’Administració. Pot ser una notificació o només una comunicació, però sempre té un caràcter oficial. El to és impersonal i formal, independentment de la relació que hi pugui haver entre l’emissor i el destinatari. El contingutés monotemàtic.

Exemple:

DOCUMENTS ADMINISTRATIUS IV

LA DECLARACIÓ JURADA

Concepte:

Es denomina declaració jurada a la manifestació personal, verbal o escrita, on s'assegura la veracitat d'aquesta mateixa declaració sota jurament davant autoritats administratives o judicials. Com a conseqüència es presumeix com a cert el que assenyala el declarant fins que es pugui acreditar el contrari.

Exemple:

miércoles, 9 de abril de 2014

DOCUMENTS ADMINISTRATIUS III

EL CERTIFICAT

Concepte: És el document per mitjà del qual l’Administració dóna fe d’un fet o garanteix l’exactitud
de les dades que conté un arxiu, un llibre d’actes, un registre, etc

Exemple:

DOCUMENTS ADMINISTRATIUS II

SALUDA

Concepte: El Saluda és un tipus de document institucional, cordial encara que bastant formalitzat.

Exemple

martes, 8 de abril de 2014

DOCUMENTS ADMINISTRATIUS


LA INSTANCIA


Concepte: És l'escrit que s'utilitza per sol · licitar alguna cosa de l'administració Pública. Amb menor freqüència també s'utilitza en l'àmbit privat quan la petició es dirigeix ​​d'un particular a una empresa. 
Qualsevol persona, en algun moment, necessita dirigir-se a l'administració Pública en demanda d'alguna cosa i utilitzarà una instància. Per exemple: sol · licitar l'admissió per participar en una oposició; demanar a l'ajuntament una llicència per realitzar obres en l'habitatge, sol · licitar una beca, manifestar una queixa, reclamar, etc.

Exemple : 

NÒMINA V

-PASSOS A SEGUIR PER CALCULAR LA NÒMINA + EXEMPLE

La Maria treballa en una empresa i rep  les retribucions seguents:


- salari base = 900

· complements salarials
- antiguitat = 110
- titol d' idiomes = 20
-plus de titols= 30
·complements no salarials
- hores extra = 60
- distancia = 60

CÀLCUL NÒMINA


1er Calculem el Total Meritat:


total meritat = salari base+complements salarials+ no salarials

total meritat = 900+110+20+30+60+60 = 1180

2n Càlcul de les Bases de Cotització:

      A) BCCC = Remuneració mensual + prorrata pagues extra
           ·Remuneració mensual = salari base + comoplements salarials
                                                    = 900+110+20+30 = 1060
           ·Prorrata pagues extra  = 2 x (salari base + antiguitat) /12
                                                    = 2 x (900+110) /12 =168,33
           BCCC = 1060+168,33 = 1228,33

       B) BCCP = BCCC+ Hores extra

                         = 1228,33+60 = 1288,33
       C) Base de cotització adiccional per hores extraordinàries = import hores extra
                                                                                                             = 60 
        D) Base subjecta a retenció de IRPF = Total meritat
                                                                         = 1180
3er Càlcul de les deduccions

· Contingències comunes = 4,7/100 x BCCC.
                                      = 4,7/100 x 1228,3 = 57,73
· Atur = 1,55/100 x BCCP
          = 1,55/100 x 1288,33 = 19,96
· Formació professional = 0,10/100 x BCCP
                                    = 0,10/100 x 1288,33 = 1,28 
· Hores extra
        Força major : 2/100 x Import hores extra
        No estructurals : 4,7/100 x Import hores extra
                                 =  4,7/100 x 60 = 2,82


TOTAL APORTACIONS = CC + Atur + FP + HE = 81,79

· Impost sobre la renda de persones físiques : 4/100 x Base subjecta a IRPF
                                                                            = 4/100 x 1180 = 47,2


4rt TOTAL A DEDUIR = TOTAL APORTACIONS + IRPF 
                                       = 81,79 + 47,2 = 128,99
LIQUID TOTAL A PERCEBRE = Total meritat  - Total a deduir
                                                           = 1180 - 128,99 = 1051,01

nomina IV

LES DEDUCCIONS

Com es calculen i exemples

· Contingències comunes = 4,7/100 x BCCC.
                                      = 4,7/100 x 1228,3 = 57,73
· Atur = 1,55/100 x BCCP
          = 1,55/100 x 1288,33 = 19,96
· Formació professional = 0,10/100 x BCCP
                                    = 0,10/100 x 1288,33 = 1,28 
· Hores extra
        Força major : 2/100 x Import hores extra
        No estructurals : 4,7/100 x Import hores extra
                                  4,7/100 x 60 = 2,82
TOTAL APORTACIONS = CC + Atur + FP + HE = 81,79

· Impost sobre la renda de persones físiques : 4/100 x Base subjecta a IRPF
                                                                     4/100 x 1180 = 47,2

miércoles, 2 de abril de 2014

LA NÒMINA III


BASES DE COTITZACIÓ
-Concepte: és la quantitat establerta segons les normes aplicables sobre la qual s'aplica el percentatge (tipus de cotització) que correspongui per quantificar l'obligació de cotitzar (quota).


LA BASE DE COTITZACIÓ DE CONTINGÈNCIES COMUNES (BCCC)


-Com es calcula i exemple: 

1- BCCC = remuneració mensual + prorrata pagues extra
                 = 1060+168,33 = 1228,33
2- Remuneració mensual = Salari Base + Complements salarials
                                            = 900+110+20+30 = 1060
3- Prorrata pagues extra = 2x (salari base + antiguitat) /12
                                           = 2x (900+110) /12 = 168,33

LA BASE DE COTITZACIÓ DE CONTINGÈNCIES PROFESSIONALS (BCCP)

-Com es calcula i exemple:

1- BCCP = BCCC + Hores extra
                 =1228,33+60 = 1288,33
                     
LA BASE DE COTITZACIÓ DE HORES EXTRA (BCHE)

-Com es calcula i exemple:

1- BCHE = Import hores extra
                 = 60
LA BASE SUBJECTA AL IMPOST DE LA RENDA DE LES PERSONES FISIQUES (BSIRPF)

-Com es calcula i exemple:

1- BSIRPF = Total meritat 
                    = 1180

martes, 1 de abril de 2014

LA NÒMINA II


PERCEPCIONS SALARIALS

Concepte: Són les que estan formades pel salari base i els complements salarials. La 
quantia aquests conceptes s'estableix mitjançant la negociació col·lectiva i, si no n'hi ha, 
en el contracte individual de treball.
Exemple

  • Personals:segons circumstàncies personals del treballador, com ara l'antiguitat, els idiomes,etc...
  • De lloc de treball: penositat, toxicitat, perillositat, torns,treball nocturn, etc.
  • Primes de productivitat (per quantitat o qualitat de treball): incentius, assistència,puntuallitat, etc.
  • Segons els resultats de l’empresa: participació en el benefici de l'empresa, etc.


PERCEPCIONS NO SALARIALS

Concepte: Són les que No es consideren salari i per tant no cotitzen a la Seguretat Social.

Exemple
:
  • Indemnitzacions o abonaments relacionats amb la feina (per compensar les despeses en eines, transport, roba de treball)
  • Prestacions o indemnitzacions de la seguretat social (incapacitat temporal)
  • Indemnitzacions per trasllats, suspensions de contracte o acomiadaments.


lunes, 31 de marzo de 2014

LA NÒMINA

CONCEPTE

La nòmina és el document que es lliura mensualment a tots els treballadors en el qual apareix el detall del salari que rep, juntament amb les deduccions que se li practiquen d'aquest salari, bé sigui per descomptes obligatoris marcats per la legislació vigent, bé sigui per altre tipus de descomptes com bestretes, o deduccions per assegurances de salut.

ESPECIFICAR LES PARTS D UNA NOMINA I EXPLICAR-LE

  • Encapçalament:és la part on es recullen les dades d'identificació de l'empresa, del treballador i el periode de liquidadació de la nòmina.
  • Percepcions:quantitas que percep el treballador pels diversos conceptes (percepcions salarials i no salarials).
  • Deduccions: quantitas que s'han de deduir en concepte de pagament a la seguretat Social i Hiseda

EL REGIM ESPECIAL DEL RECÀRREC D'EQUIVALÈNCIA

-REQUISITS

  • Realitzar habitualment lliuraments de béns mobles o semovents sense haver-los sotmès a cap procés de fabricació, elaboració o manufactura, per si mateixos o per mitjà de tercers. 

  • Que la suma de les contraprestacions corresponents als lliuraments de dits béns a la Seguretat Social, a les seves entitats gestores o col · laboradores oa qui no tinguin la condició d'empresaris o professionals, efectuades durant l'any precedent, hagués excedit del 80 per 100 del total de lliuraments realitzats dels citats béns.

  • -FUNCIONAMENT

    El comerciant haurà de comunicar al proveïdor que està en recàrrec d'equivalència. El proveïdor, en emetre la factura, li repercutirà l'IVA corresponent més un percentatge del recàrrec d'equivalència. Ambdós conceptes han de figurar per separat. 

    El comerciant o comprador, no està obligat a efectuar cap ingrés a Hisenda per la seva activitat, ni ha de presentar autoliquidacions d'IVA, és a dir, el comerciant pagarà una mica més al seu proveïdor per les compres que faci però a canvi, no fa declaracions per aquest impost. 

    El resultat d'aquest sistema és que el comerciant o comprador, cobra l'IVA en les seves vendes, i no ho ingressa, però no pot deduir ni l'IVA suportat en les seves compres, ni el recàrrec. 

      Els tipus del recàrrec d'equivalència són: 

    Per a articles al 21%: recàrrec del 5,2% 
    Per a articles al 10%: recàrrec del 1,4% 
    Per a articles al 4%: recàrrec del 0,5%

    CONCEPTE I EXEMPLES


    -IMPORT BRUT: És la remuneració pactada sobre el servei prestat sense els impostos.

    EX: Un ingrés brut de la teva paga mensual, per exemple, són els diners que per sou et correspon cobrar en aquest mes (el que hagis pactat amb l'empresa, és a dir, els diners que l'empresa pagarà per tu.

    -IMPORT NET: el import net es aquell que s' obte luego de efectuar todos los descuentos, es en realidad el importe a pagar o cobrar (si se trata de un sueldo).

    EX: Un ingrés net és el que realment s'ingressa al compte del banc després que t'hagin aplicat descomptes (corresponents a impostos o d'un altre tipus).

    -QUOTA IVA: es una de les dades que ha de contenir el llibre registre de factures emeses.

    EX: L'empresa ORUSA es dedica a l'exportació d'equips electrònics a la Comunitat. 
    Per l'adquisició d'aquests equips ha suportat quotes d'IVA per import de 150.000 €. 

    Les vendes d'equips electrònics a la Comunitat estan exemptes d'acord amb l'article 25. No obstant això, en aquest cas l'exempció sí que dóna dret a deduir les quotes suportades. 
    En general podem dir que les exempcions interiors no donen dret a la deducció, i les exteriors (exportacions, enviaments a la Comunitat, i operacions assimilades) si.

    -BASE IMPOSABLE:En les relacions jurídic tributàries el fet imposable posa de manifest l'existència d'una capacitat econòmica en els subjectes, però perquè l'impost pugui ser aplicat, aquest fet s'ha de valorar d'alguna manera, normalment en unitats monetàries. 
    La base imposable és en definitiva la magnitud que s'utilitza en cada impost per mesurar la capacitat econòmica del subjecte.

    EX: En l'impost sobre la renda, el fet imposable és l'obtenció de renda per una persona, però la base imposable de l'impost és la quantia d'aquesta renda obtinguda pel subjecte. En l'impost sobre el patrimoni la base imposable és el patrimoni que pertany a un subjecte.

    martes, 25 de marzo de 2014

    L'IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT


    L’IVA suportat (compte 472): hi estan subjectes les compres de béns i les despeses.

    L’IVA repercutit (compte 477): hi estan subjectes les vendes de béns i els ingressos.


    ENUNCIAT I SOLUCIÓ

    -FACTURA AMB UN DESCOMPTE

    L'empresa TORT, SA, confecciona la factura núm.A-007, on se servien:
    • Article A, 250 unitats a 15.00€ la unitat

    S'ha de tenir en compte que :
    • Hi ha un descompte del 10%



    -FACTURES AMB DIFERENTS TIPUS DE DESCOMPTE

    L'empresa TORT, SA, confecciona la factura núm.A-007, on se servien:

    • Article A, 250 unitats a 15.00€ la unitat.
    • Article B, 125 unitats a 20.00€ la unitat.
    • Article C, 100 unitats a 25.00€ la unitat.

    S'ha de tenir en compte que :

    • Hi ha un descompte del 7% en el article A.
    • Hi ha un descompte del 10% en el article B.
    • Hi ha un descompte del 5.5% en el article C.
    • Hi ha un descompte del 3%  per pagament immediat.




    -FACTURES AMB DIFERENTS TIPUS D'IVA

    Viatges Ecuador, confecciona la factura L1/1514, on se servien:

    • 29 bitllets d'avió a 313,64€ la unitat.
    • 29 assegurances per a grups a 2,85€ la unitat.
    S'ha de tenir en compte que :
    • Hi ha un IVA del 18% i 8%


    -FACTURES AMB RECÀRREC D'EQUIVALÈNCIA

    L'empresa TORT, SA, confecciona la factura núm. A-007, on se servien:
    • Article , X unitats a X€ la unitat.
    S'ha de tenir en compte que :
    • Hi ha un descompte del 2% en el article .
    • Hi ha una despesa de 150,00€ del transport.
    • Hi ha un IVA del 18%.
    • Hi ha un recàrrec d'equivalència del 4%.



    lunes, 24 de marzo de 2014

    FACTURACIÓ


    L'empresa ALFA, SA, confecciona la factura núm.A-007, corresponent a l' albarà de l'exercici núm .3 del tema anterior, on se servien:

    • 20 taules d'oficina, ref.R202 a  1.000€  la unitat.
    • 10 cadires giratories, ref. S100 a 90€ la unitat.
    • 5 cadires , ref. S108 a 150€ la unitat.
    S'ha de tenir en compte que :

    • la forma de pagament és amb transferència bancària amb càrrec al compte de la caixa d'estalvis de Terrassa.

    miércoles, 12 de marzo de 2014

    LA FACTURA

    CONCEPTE

    La factura és un document mitjançant el qual es registra la compravenda o la prestació de
    un servei i l'import total de la mateixa. S'hi inclourà el preu del bé o servei i

    els impostos a què estigui subjecta l'operació


    EXEMPLE MES UN MODEL EMPLENAT

    L'empresa ALFA, SA, confecciona la factura núm.A-007, corresponent a l' albarà de l'exercici núm .3 del tema anterior, on se servien:

    • 20 taules d'oficina, ref.R202 a  1.000€  la unitat.
    • 10 cadires giratories, ref. S100 a 90€ la unitat.
    • 5 cadires , ref. S108 a 150€ la unitat.
    S'ha de tenir en compte que :

    • la forma de pagament és amb transferència bancària amb càrrec al compte de la caixa d'estalvis de Terrassa.

    ELS DEPARTAMENTS D'UNA EMPRESA



    lunes, 10 de marzo de 2014

    CONTRACTE D'INTERINITAT


    CONCEPTE

    És la substitució d'un treballador amb dret a reserva del lloc del treball ( baixa per malaltia, accident...) o cobrir temporalment un lloc durant el procés de selecció per la seva cobertura definitiva.
    Mentre que duri el dret de reserva del lloc substituït. Si es tracta de cobrir un lloc temporalment, la durada del contracte coincidirà amb el procés de cobertura, que no podrà ser superior a 3 mesos.

    EXEMPLE

    Un treballador esta de baixa per malaltia, i necessiten a un substitut temporal mentre el treballador torni al seu lloc de treball.

    CONTRACTE INDEFINIT


    CONCEPTE

    Són aquells contractes que saps la data de inici i no tenen data de finalització.


    EXEMPLE

    Un club de golf  necessita un chef, perquè el seu s'ha jubilat, i contracten a un indefinidament.




    EL CONTRACTE PER OBRA O SERVEI DETERMINAT


    CONCEPTE


    La finalitat d'aquest contracte és la realització d'una obra o servei determinat, amb 


    autonomia i substantivitat pròpia dins de l'activitat de l'empresa, això vol dir que la feina que 


    es desenvolupi ha de ser específica i identificable en el temps i l'espai. Així, l'activitat pròpia 


    del cicle productiu de l'empresa que es considera normal o permanent ha de ser atesa pels 


    treballadors/es fixos del centre de treball.

    EXEMPLE




    Per exemple s'ha de fer un treball específic a l'empresa i necessiten contractar gent per fer 

    aquest treball, quan acabin de fer el treball, s’acabarà el contracte, per exemple arreglar 

    alguna cosa d'una empresa.








    CALENDARI LABORAL I FESTES

    El calendari laboral es un document el qual ha de quedar plasmat tot el procés de la jornada de treball, des de la seva duració, la determinació concreta de l'horari i fins a la seva distribució regular o irregular al llarg de l'any.

    miércoles, 5 de marzo de 2014

    JORNADES DE TREBALL

    CONCEPTE

    La jornada de treball o jornada laboral és el nombre d'hores que dedica un treballador a l'activitat per a la qual ha estat contractat, computades diàriament, setmanalment o anualment.

    CONTRACTE DE TREBALL

    CONCEPTE:

    El contracte de treball és un acord entre l’empresari i el treballador mitjançant el qual el treballador es compromet voluntàriament a prestar els seus serveis a l’empresari, sota la seva direcció, a canvi d’un salari.

    TIPUS:


    • INDEFINIT:  ordinaris, de foment de la contractació, amb bonificacions
    • TEMPORALcircumstàncies de la producció, obra o servei, interinatge
    • FORMACIÓté per objecte la qualificació professional dels treballadors en un règim d'alternança d'activitat laboral retribuïda en una empresa amb activitat formativa rebuda en el marc del sistema de formació professional per a l'ocupació o del sistema educatiu.
    • PRACTIQUES:per a fer pràctiques en una empresa i t'ha de servir per a adquirir pràctica professional d'acord amb el teu nivell d'estudis (títol universitari, cicles formatius mitjà o superior o més títols reconeguts oficialment).
    EXEMPLES



    INDEFINIT

    TEMPORAL

    FORMACIÓ

    PRACTIQUES